L’Espanya que no crida

Avui veiem el futur amb preocupació, és cert, però també, i d’això n’estic convençuda, amb l’optimisme de qui sap que malgrat la pandèmia que hem hagut d’afrontar i de totes les dificultats que ha suposat, des del Govern s’ha fet un enorme esforç. Un esforç que ha valgut la pena i que el millor d’aquesta legislatura encara ha d’arribar. Per treballar sobre el futur és bo sempre recordar el passat i la història del nostre país ens demostra que la nostra societat només avança en drets i llibertats quan els i les socialistes estem al capdavant de les institucions. Just en això, a avançar en drets i llibertat, és on invertirem tot el nostre temps. Acabem de clausurar el 40 congrés del Partit Socialista Obrer Español. Amb 142 anys d’història a la nostra esquena, mantenim les mateixes sigles i la mateixa il·lusió per la construcció d’una societat justa i igualitària que defensaven els nostres avantpassats, perquè continuem creient que la desigualtat l’únic que provoca és desaprofitar les capacitats de les persones. Els i les socialistes, en la meitat de la legislatura que encarem, volem oferir a tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país esperança, i mentre nosaltres treballem en aquesta esperança per presentar una Espanya millor, d’altres segueixen instal·lats únicament a oferir por. Esperança o por. Aquesta és la decisió que s’ha de prendre actualment al tauler de la política actual, és igual si ho llegeixes a Catalunya o en qualsevol altre lloc d’Espanya, o si ho llegeixes des del pati del Congrés dels Diputats, on l’aire fa olor de la tramitació dels nous pressupostos generals de l’Estat per al 2022. Esperança o por. L’esperança condueix a l’optimisme i a la confiança d’aconseguir una cosa o que es porti a terme una cosa que es desitja; mentre que la por, al contrari, condueix a l’angoixa, al temor i a la paràlisi. Els nous pressupostos que discutirem en els pròxims dies estan impregnats d’esperança, del treball per no deixar ningú enrere, de l’esperança d’avançar cap a una recuperació justa per al nostre país. Impregnats de l’esperança de garantir un futur per als nostres joves. L’esperança per a les nostres persones grans i l’esperança per teixir una xarxa de seguretat per a tots els treballadors i treballadores, i tots els autònoms i autònomes. L’esperança per oferir recursos i oportunitats a tots els nostres territoris, empreses i pimes. Aquests pressupostos pretenen donar resposta als problemes reals de la gent, per això són els Pressupostos de l’Espanya que no crida. De l’Espanya cansada de la crispació i de l’odi. Són els Pressupostos que no es resignen a l’immobilisme de la dreta i són els Pressupostos per fer front a la ultradreta. Ara és el moment de la reconstrucció social i econòmica que necessita el nostre país, i el millor instrument per fer possible aquest anhelat moment són, sense cap mena de dubte, els Pressupostos per al 2022. Ningú sap del cert què ens oferirà el futur, però el que sí que sabem els i les socialistes és que, tant en aquest present com en aquell futur venidor, treballarem per prendre mesures que millorin la vida de la gent, i ho farem com fins ara: treballant i sense cridar.

El més llegit