La setmana passada el partit polític “Más País” va portar al Congrés dels Diputats una proposició per adequar la normativa espanyola sobre el cultiu, la comercialització i el consum del cànnabis. Des de la perspectiva de la salut pública aquesta regulació hauria de tenir en compte les conseqüències que pot generar el consum d’aquesta substància, tant en la salut com les que es deriven del seu mercat il·legal. El consum de cànnabis no és irrellevant, per exemple, a Espanya, segons l’enquesta EDADES 2019-20, en el grup entre 15 i 64 anys el 14,6% dels homes i el 6,3% de les dones van declarar haver consumit en el darrer any, essent la droga il·legal més consumida. Freqüentment és un consum experimental o puntual, però una part de persones consumidores desenvolupen problemes per consum habitual, perllongat en el temps i/o de quantitats elevades. Els problemes associats al consum poden ser físics (ex.: problemes respiratoris, accidents de trànsit), mentals (ex.: dependència, símptomes psicòtics) o socials i econòmics (ex.: abandó escolar, producció laboral insuficient, problemes legals). Aquests efectes són més probables si el consum s’inicia en l’adolescència. El fet que l’accés a la substància sigui freqüentment a través d’un mercat il·legal comporta altres conseqüències afegides, d’igual o més importància, com la falta de control de qualitat i composició del producte o les accions delictives per obtenir-lo, que poden anar lligades a la violència i corrupció que els mercats il·legals comporten. L’impacte de les conseqüències negatives per a la salut en general, així com dels problemes de seguretat, no estan exempts de presentar un patró de desigualtat social, essent les persones sòcio-econòmicament més desafavorides les que en pateixen més.