‘Mediterráneo’ fa gairebé un mes que és a la cartellera i no ha rebentat la taquilla, però l’han vist ja més de 50.000 persones. Menys és res, sobretot perquè la història d’Open Arms crec que mereix ser coneguda ‘urbi et orbi’. Un dels protagonistes en la ficció, el gran Eduard Fernández, em comentava l’altre dia, entre al·lucinat i trist, que algú havia muntat una campanya en xarxes contra la pel·lícula... ¡perquè està feta en castellà! «Deuen ser quatre gats...», especulava, i segurament té raó. Però hi ha gestos que no pesen tant –o no només– per la freqüència, sinó pel significat. Vaig recordar l’enyorat Joan Margarit, aquell poema en què recordava la seva infància quan la Guàrdia Civil li deia: «¡Parla en castellà, cony!», i afegia després: «Però les pitjors entre les paraules, les que més mal em feien, les he sentit en la meva pròpia llengua».