L’altre dia vaig fer una crònica sobre un partit polític i les seves contradiccions, que és el que millor amaneix una crònica: la contradicció. Cròniques així, millors o pitjors, en faig diàriament i mai pensava al fer-les si funcionarien o no; tampoc tenia com mesurar-ho ni sé el que és funcionar en una crònica, perquè no és una batedora ni un cotxe. Funcionar era, suposo, que s’entengués alguna cosa, el que fos.