«ETA és l’últim símbol del franquisme». L’autoria de la frase es perd en el temps, però ja en els anys del plom, allà en els 80, l’asserció es va fer viral sense necessitat de xarxes socials. Es repetia en tertúlies radiofòniques, articles de fons i programes de televisió, on, des de múltiples argumentacions, experts especialitzats en la banda terrorista i el «problema basc» raonaven –convincents la majoria– per què la banda era a mitjans d’aquella dècada l’últim caliu de la dictadura. Superat l’aldarull colpista del 81, i amb els militars controlats a les seves casernes, enmig del decenni havien desaparegut pràcticament les empremtes que semblaven indelebles en un país que començava a superar el passat i assentar, no ja la Transició, sinó la democràcia mateixa. Només ETA perdurava.