És indubtable que al PP li va bé a les enquestes. Pràcticament totes, amb la notable excepció del CIS, el situen per davant del PSOE i amb possibilitats de formar Govern en aliança amb Vox. Si aquests resultats prospectius estan relacionats amb la seva implacable oposició a l’Executiu de Pedro Sánchez els populars no haurien de canviar res de la seva estratègia. Dos anys més d’assetjament i demolició i després de les eleccions, a la Moncloa. Però no els ha de semblar tan senzill. ¿Per què si no, després de mesos de bloqueig, s’haurien mostrat disposats a pactar la renovació dels organismes constitucionals? Aquest canvi d’actitud, realitzat d’un dia per l’altre, respon, sens dubte, que a una part del seu electorat, al més moderat, que absorbiran de Cs, li agradaria veure un PP més pactista. Segurament també que en aquest assumpte han perdut la batalla de l’opinió pública, perquè ha calat la idea que si no hi ha renovació d’institucions com el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és perquè els populars no volen.