Tornava de fer classe a la universitat, pensant serralades de bolquers i articles, mentre escoltava una llista anomenada ‘Música clàssica per alleujar l’estrès’. Un ‘Preludi a do major’ de Bach amenitzava un pertinaç embús a la Meridiana i jo em debatia entre tocar el clàxon per insultar fins i tot els fanals o comprar-me una colònia nova (efecte habitual quan escolto aquestes peces). De sobte, la música va parar. I llavors va sonar la cançó de ball preferida de la meva parella, que aquells dies era a París de viatge de feina.