M’agraden molt poc els tribunals populars. Encara menys quan abusen del verb inflamat, les torxes i les fogueres. Que el Premi Planeta hagi recaigut en tres homes que firmaven com Carmen Mola ha provocat un esquinçat de vestidures tan descomunal com aquest milió d’euros de dotació. Puc entendre l’ofensa històrica que, després de segles de condemna a l’ostracisme creatiu de les dones, ara siguin tres homes els que s’oculten sota un pseudònim femení per beneficiar-se del moment esperançador que viu la literatura escrita per dones. Però aquest estratagema (si va ser conscient) també és un motiu d’alegria. A ells els ha sortit bé la picaresca. I, per al feminisme, és l’exhibició d’un assoliment. Si ara els noms de dones venen és perquè prèviament s’han canviat moltes consciències. És des de l’activisme, des de la política, des de la creació que s’aconsegueixen els progressos socials. I només quan aquests són una realitat consolidada el neoliberalisme es llança a engolir-los.