Al juny, quan es palpava que el coronavirus era derrotat i les economies es començaven a recuperar, regnava l’optimisme. El Fons Monetari Internacional (FMI) va apujar les seves previsions de creixement mundial i el clima a les jornades del Cercle d’Economia de Barcelona era similar al sol radiant. Tornàvem al creixement, que seria sostingut perquè els bancs centrals asseguraven que mantindrien l’expansiva política monetària. I la despesa pública –per sortir de la crisi– era aplaudida fins i tot a Alemanya.