És la quantitat que va rebre Goya pel primer quadro que li va encarregar el Banc d’Espanya. Corria l’any de 1783 i Goya només havia fet un altre retrat abans al seu Aragó natal. Tenia 37 anys i molta ambició, però poca fortuna i cap reconeixement. Fill d’un artesà daurador de pocs recursos, des dels tretze anys que volia ser pintor. Als 17 va intentar rebre una beca de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando per estudiar a Roma, però no ho va aconseguir. Va tornar a intentar-ho amb 19, fracassant de nou. No va rebre ni un sol vot. Però per a la formació d’un artista era imprescindible viatjar a Itàlia i, ajudant al taller del seu pare a Saragossa, va aconseguir estalviar i marxar. Tenia 22 anys, sobreviure a Itàlia sense beca i sense ajuda era prou complicat i es va presentar al concurs de l’Acadèmia de Parma amb un quadro que avui està d’actualitat, ja que l’ha adquirit el Museu del Prado. Era l’‘Anníbal vencedor’. No va guanyar, va obtenir una menció d’honor. Més val això que res. Amb aquestes credencials va tornar a Saragossa dos anys després. Els canonges del Pilar volien pintar una volta i admetien candidats. El jove Goya es va postular a bon preu i va ser contractat. Tenia 25 anys i va poder casar-se l’any següent.