Votar malament

No va estar encertat Mario Vargas Llosa en la convenció del PP, però no necessàriament pel que la gent diu que no va estar encertat. Per unes paraules corren titulars, fragments, tuits, declaracions de resposta, etcètera: una senyora polèmica, oblidable com totes, i inevitable. Allà hi ha Vargas Llosa, amb fons blau. Diu que, en unes eleccions, l’important no és que hi hagi llibertat, sinó votar bé, perquè si la gent vota malament després passa el que passa en alguns països llatinoamericans. Allà acaba el fragment viral, de manera que busco a Youtube el vídeo complet. Em costa sis segons trobar-lo. Vargas Llosa té asseguts a la dreta Juan Manuel Moreno i Leopoldo López, el rebel veneçolà. L’important és el context. Però, en aquest cas, com si parléssim de matrioixques, en tenim un dins d’un altre, que al seu torn està dins d’un tercer context. Al fons del túnel de nines tenim l’estella, la frase retallada, amb alerons de viralitat. Vargas Llosa sembla dir que la democràcia és una enganyifa perquè la gent és idiota i vota l’esquerra, o fins i tot –com s’ha dit en algunes respostes de personalitats– que la gent pobra no hauria de poder votar. La resta de la seva intervenció desmunta aquestes interpretacions. Comença un monòleg sobre l’avenç de la democràcia i el liberalisme. Afirma, arran d’això, que els països ja saben on és la prosperitat, però alguns han decidit esquivar-la. Aquí arriba el fragment retallat. Hi ha països que voten malament, i després en paguen les conseqüències. Veneçuela n’és un exemple. Amics seus demòcrates van votar Chávez en les últimes eleccions lliures, davant el seu espant. L’escriptor els advertia del que Chávez s’havia proposat fer amb el país, però no hi va haver manera: van votar malament. La frase destacable, per mi, és: «Ningú hauria de votar el candidat que pot convertir-se en dictador, sinó candidats demòcrates». Dit així, no només sona més raonable: és un tòpic. Que hi ha nacions que se suïciden penjant-se de la soga de la democràcia és evident. L’exemple que sempre s’utilitza és Alemanya i la destrucció de la República de Weimar, però Veneçuela –on les conseqüències del ‘mal vot’ no han sigut, ni de lluny, comparables– s’ajusta també a la definició. La gent pot votar candidats que destrueixen la possibilitat d’un canvi després d’arribar al poder. Per negar que això ha passat a Veneçuela, cal estar cec. Sí que dissenteixo amb la noció que Vargas Llosa té de la prosperitat, i no crec que els països sàpiguen on és. Occident creia saber-ho i vam patir la gran crisi del 2008, el desmantellament de l’Estat del benestar i el fenomen de concentració de riquesa més gran vist en aquesta part del globus des del segle XIX, amb la distància entre pobres i rics galopant, convertida en espai sideral. Pel camí de la creïble prosperitat hem vist créixer una casta que no ret comptes davant la democràcia, una aristocràcia financera. Aquests són arguments que jo discutiria. Però la seva afirmació sobre el mal vot no em sembla ni tan sols discutible. La llibertat sempre té penjant una soga del braç, per a qui decideixi penjar-se. I els països ho fan, democràticament i lliurement. Ves si ho fan. A més, em molesta la hipocresia dels qui l’ataquen. S’agafen a una interpretació incompleta de les seves paraules i fingeixen escàndol, quan molts han dit coses pitjors. ¿Quantes vegades han repetit destacats líders de l’esquerra que els pobres que voten la dreta són idiotes? ¿No es va atrevir Bescansa a afirmar que el PP va guanyar el 2016 perquè a Espanya hi ha massa vell? La idea que els que no pensen com tu voten malament està estesa a l’esquerra i la dreta, així que, fins i tot en el cas que Vargas Llosa hagués dit secament el que semblava en aquest fragment, tampoc llavors, dic, l’escàndol em semblaria raonable, sinó hipòcrita. Però he dit que faltava un altre context, la nina russa més gran. Vargas Llosa no diu això en un acte cultural, ni en una columna, sinó en la convenció del partit que va implantar la llei mordassa i que mira de torpedinar la de l’eutanàsia. És en aquest context on parlar de llibertat i vot negligent em sembla fora de lloc.

Votar malament

Em molesta la hipocresia dels que critiquen Vargas Llosa. És pitjor el context en què va fer les afirmacions que el contingut mateix

El més llegit