Una dona pot ser astronauta, pilot d’avió o presidenta del món si s’ho proposa. Aquest sentiment cada vegada el tenim més clar les dones joves i les que no som tan joves. També podem vestir amb vestit i corbata o amb xandall si ens ve de gust. Sembla que som lliures de ser el que vulguem ser i ho tenim molt interioritzat, des de ja fa bastant temps. Podem pensar que hem avançat molt i que abans les coses eren diferents per culpa de l’educació masclista, però no és del tot així. En el nostre present, per desgràcia, hi ha coses que sembla que mai canvien. Aquestes mares modernes que es permeten explorar i ser el que vulguin ser, continuen sense donar aquesta opció als seus fills. Abans de néixer i coneixent el sexe del nadó, decideixen com decoraran l’habitació i quina roba li posaran. No els donen ni espai ni temps perquè pensin per si sols. Després creixen i, si volen jugar o experimentar amb la seva estètica, ni elles ni la societat els ho permeten. Un nen amb vestit serà víctima de totes les mirades i comentaris absurds com el típic: «Sembles una nena». Com si ser nena fos una cosa dolenta.