Un nou crim masclista. Una dona assassinada pel seu marit a Vitòria. Després, l’home s’ha suïcidat. A la vivenda, els seus dos fills. No hi havia denúncies prèvies, però la parella estava en tràmits de separació. ¿Quantes vegades s’ha redactat el mateix crim? Canvien els noms, les armes, els llocs, però sempre el mateix guió. ¿En quin punt va començar a gestar-se la tragèdia? ¿Quant hauria de retardar-se la moviola per evitar el fatal desenllaç? Quan parlem de patriarcat, parlem d’això. De la terrible herència de l’autoritarisme i la submissió, d’uns rols que pesen, desfiguren, llasten les vides. De les dones, evidentment. Però també de tants homes atrapats en una espiral de violència.