El secret de la pornografia és la mirada i no l’evidència. En disfrutis o no, l’escena es converteix en pornogràfica perquè algú la contempla, més enllà de la voluntat o l’objectiu de qui la interpreta o la filma. Aquest mateix sexe, practicat en la intimitat, sense intervenció de la mirada aliena, no seria pornogràfic perquè hi faltaria l’observador. D’altra banda, la clandestina xarxa de pel·lícules ‘snuff’ (llegenda o no) necessita també del client que consumeix violència, ja sigui real o fictícia. La pornografia pot anar més enllà de la satisfacció sexual i, fonamentant-se en la participació d’un tercer que mira, es converteix en un dilema moral quan intervé aquesta violència.