Homer Simpson i l’assemblea del Barça

És temps de plegar veles, no sigui que l’assemblea de diumenge vinent els tombi el crèdit dels crèdits, el de 525 milions d’euros i l’avanç de 1.500 milions més (sí, ja ho sé, aquest es tornarà només quan l’Espai Barça generi ingressos). I si cal plegar veles i, durant els 15 dies previs a l’assemblea decisiva (impossible de perdre quan l’‘Steve Jobs’ del Barça, Ferran Reverter, repeteixi la seva exposició impecable de la gestió «nefasta i improvisada» de Josep Maria Bartomeu, després «legalitzada» per LaLiga), cal amagar, a Menorca, Enric Masip (un amic meu va estar a punt d’atropellar-lo, dissabte passat, a les 08.30 hores quan feia fúting, com no, vestit de blaugrana), s’amaga i punt. Vendre el producte Cal treure davant els mitjans la flor i nata de l’‘staff’ blaugrana, tot i que, després del primer discurs de Reverter, el que va aparèixer va ser Joan Laporta al micròfon de Jordi Basté, afegint encara més realitat virtual al món de Yupi en què habita des que va tornar a la presidència del seu estimat club. De veritat, de vegades, quan sento a Laporta dir que esperava que Leo Messi jugués gratis (mentre Samuel Umtiti cobra desenes de milions per no jugar un minut), em ve a la ment la frase que un dia li vaig sentir pronunciar a Homer Simpson: «Soc un home màgic del país feliç de la casa de la gominola del carrer de la piruleta». Es tracta d’anestesiar el ‘soci’ i compromissari. Es tracta de tirar l’assemblea endavant. Es tracta de demanar als mitjans de comunicació que els ajudin. I, com a avantsala, comencem a oferir-los entrevistes amb els grans ‘popes’. Insisteixo, comencem per Laporta i el seu món irreal quan, davant Basté, va dir que Goldman Sachs els deixarà la barbaritat de 2.000 milions d’euros i no tindrà res ¡res! A dir, ni decidir, ni opinar. Ja, sí, segur. Del carrer de la piruleta. A casa meva o a la teva Després, permetem que TV-3 entri, en pla Bertín Osborne ‘Mi casa es la tuya’, a la finca d’Eduard Romeu, a Osona, vicepresident econòmic, que té com a soci a Goldman Sachs a Audax Auditores. I digui que hi haurà diners per fitxar i, més important (i inquietant, doncs ¿no quedem que era una vergonya?), que igual firmem l’acord amb CVC. Si el canvien. Ja. Després, Rafa Yuste surt a ‘Mundo Deportivo’ i demana ajuda a la premsa, de l’honestedat de la qual ha dubtat el seu brillant CEO (¿on era el Col·legi de Periodistes?), i diu que allò d’Erling Haaland és lluny. Ja ho dèiem tots, ja. I, finalment (perdó, encara queden cinc dies abans de l’assemblea, temps n’hi ha que continuïn apareixent ‘popes’ per convèncer el ‘soci’), sorgeix la vicepresidenta Elena Fort, que, en el seu temps, havia criticat Goldman Sachs (Koeman, CVC, Goldman Sachs... Tot era horrible i, ara, tot és formidable ¿per què els hem de creure?), i diu que el préstec de 1.500 euros és assumible. «És veritat –va dir Fort a RAC-1– al seu dia vaig ser bastant crítica amb Goldman Sachs però, una vegada analitzat, és un acord absolutament assumible». Que no pateixin, ho guanyaran tot en l’assemblea. ‘Barto’ els ha fet la feina.

El més llegit