El gran dilema que planteja ‘Oncle Vània’, de Txèkhov, és la lluita entre la incertesa del que pot ser i la certesa del que és. El dubte genera alternatives (ser feliç o ser desgraciat són opcions possibles) i la veritat és terrible. Ens aboca al «morirem resignats», després d’una existència «difícil i amarga». El plany de la Sònia a favor de la misericòrdia, de la compassió cap aquells que han perdut l’alè (ella mateixa i el seu oncle), és un dels finals més terribles i memorables de la història. De fet, tota la peça s’encamina a aquest final. La veritat del que som ens aboca a la tristesa, i només hi podem lluitar amb la resignació de qui ha renunciat a les expectatives.