Les eleccions d’aquest diumenge a l’Iraq són probablement la menor de les preocupacions d’un país que igual com l’Afganistan, sucumbeix a la maledicció i la ruïna dels qui van entrar amb la promesa d’estabilitzar-lo i reconstruir-lo ¿Recorden? Els nostres soldats van anar a alliberar-lo del tirà Sadam Hussein, amb el doble pretext que recolzava l’exèrcit d’Al-Qaida i tenia armes de destrucció massiva. Dos arguments inexistents amb què Bush, Blair i Aznar van empaquetar una mentida i es van llançar a una batalla «per la civilització i la llibertat». Gairebé una dècada després, ¿quant val el vot al país de les mentides?