Divendres es va estrenar ‘Titane’ (2021), de Julia Ducournau, la segona pel·lícula dirigida per una dona que guanya la Palma d’Or de Cannes (la primera va ser ‘El piano’, de Jane Campion, ex aequo’amb ‘Adiós a mi concubina’, de Chen Kaige). El Festival de Sitges es va inaugurar dijous amb ‘Mona Lisa and the Blood Moon’: la directora Ana Lily Amirpour és la segona directora que obre el festival en 54 anys d’història. I el dissabte 16, la cineasta Lucile Hadzihalilovic rebrà també a Sitges un premi a la seva carrera atorgat per la Méliès International Festivals Fe-deration. La coincidència d’aquests tres esdeveniments és molt important, no només perquè és ‘noticiable’ el merescut protagonisme d’aquestes cineastes després de dècades i dècades d’escassa presència o, directament, d’absència de dones en els palmaresos, les cerimònies de premis, els titulars o la conversa. És important per una cosa tan senzilla com que es tracta de tres autores fonamentals.