Divendres es va estrenar ‘Titane’ (2021), de Julia Ducournau, la segona pel·lícula dirigida per una dona que guanya la Palma d’Or de Cannes (la primera va ser ‘El piano’, de Jane Campion, ex aequo’amb ‘Adiós a mi concubina’, de Chen Kaige). El Festival de Sitges es va inaugurar dijous amb ‘Mona Lisa and the Blood Moon’: la directora Ana Lily Amirpour és la segona directora que obre el festival en 54 anys d’història. I el dissabte 16, la cineasta Lucile Hadzihalilovic rebrà també a Sitges un premi a la seva carrera atorgat per la Méliès International Festivals Fe-deration. La coincidència d’aquests tres esdeveniments és molt important, no només perquè és ‘noticiable’ el merescut protagonisme d’aquestes cineastes després de dècades i dècades d’escassa presència o, directament, d’absència de dones en els palmaresos, les cerimònies de premis, els titulars o la conversa. És important per una cosa tan senzilla com que es tracta de tres autores fonamentals.
Directores de cine Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Trobada de titanes
Julia Ducournau, Ana Lily Amirpour i Lucile Hadzihalilovic: és extraordinari que es creuin en l’espai i el temps tres talents tan rotunds

El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança