Al meu barri hi ha un espai esportiu en què es desenvolupen multitud d’activitats, totes excel·lents per a la salut. Aquest matí m’hi he acostat amb la idea d’apuntar-me a pilates, però m’he apuntat a ioga per error, no sé si per error meu o de la persona que m’ha atès. El cas és que no he advertit el canvi fins a arribar a casa i m’ha fet mandra tornar per desfer l’embolic. Després, al llarg del dia, he decidit deixar les coses com estan: faré ioga, no sigui que al moure una peça de la realitat que ja ha trobat el seu lloc se’n moguin d’altres amb resultats catastròfics. Estic mig posseït per aquest tipus de supersticions segons les quals les coses succeeixen per alguna cosa, de manera que aquesta equivocació, a la llarga, no només podria resultar beneficiosa, sinó que potser evita desgràcies intolerables que podrien passar-me a classe de pilates. Vaig néixer per imaginar desastres i en una classe de pilates, si et poses a pensar-ho, poden passar coses horribles els músculs.