De l’estigma i els més cruels assetjaments i càstigs als centres educatius al reconeixement en els continguts curriculars i els tallers de diversitat sexual a les aules. De la patologia abjecta i tractada amb teràpies torturadores i aberrants a la despatologització, l’acompanyament psicològic i els tractaments hormonals o quirúrgics en el sistema de salut pública, si fan falta. De les pallisses a les comissaries i estades a la presó Model de Barcelona al recolzament de les policies de proximitat, formades per atendre denúncies de delictes d’odi. De judicis per travestisme a fiscalies per a la investigació de delictes d’odi per LGTBI-fòbia. De les persones assenyalades amb el dit a les persones que passegen el seu orgull pels carrers, dels quals havien de viure una vida de renúncia, o una doble vida als matrimonis homosexuals. De les persones que havien d’amagar els noms de les seves mares o pares als formularis que recullen la diversitat de famílies. De la llei de ganduls i facinerosos –que no va ser derogada en la seva totalitat fins al 1995– fins a lallei catalana per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia –aprovada l’octubre del 2014, fa ara 7 anys.