El binomi vell-nou es va posicionar, des de ja fa una dècada, com a fractura notable que travessava la vida política del nostre país. A part dels tradicionals ‘cleavages’ ideològic (dreta-esquerra) i territorial-nacional (centralisme-descentralització), se n’hi afegia un que tenia a veure amb la radicalitat democràtica, amb la crítica a la ‘cartel·lització’ partidista, amb l’ambició per assumir nous reptes disruptius. El 15-M va ser el moment simbòlic que va encunyar aquesta nova realitat.