Així, en singular, el PP només té una possibilitat de tornar a la Moncloa i és formar majoria absoluta amb Vox i, si no l’ha absorbit per complet, Ciutadans. En el passat, tant Aznar com Rajoy van arribar al poder amb ajudes externes al cercle de la dreta hispanocèntrica. Suports com els de CiU o el PNB, que es trobaven als antípodes dels populars en qüestions essencials, ara ja no seran possibles. Ni ho contemplen, ni ho volen, ni ho podrien fer sense un impracticable gir copernicà. La distància a l’eix nacional s’ha tornat abismal. A l’eix ideològic, les sensibilitats nacionals contraposades arrosseguen el PP cap a l’extrema dreta mentre empenyen les dretes perifèriques a pactar amb l’extrema esquerra.