El ‘whatsapp’ d’E. m’agafa fora de joc. M’agafa en un curs i no és fins a la pausa del cafè quan la sento, alegre, que em saluda en una nota de veu. Vam treballar juntes fa una dècada i, tot i que esporàdicament, hem mantingut el contacte perquè ens tenim estima. Ella ara viu fora, però és aquí una altra vegada perquè diu que té una nova feina amb la qual guanya molts diners. Li truco i m’explica que tracta amb criptomonedes, que els seus caps li donen formació «en finances i desenvolupament personal» i que l’endemà té un esdeveniment en un hotel de la ciutat, que per què no m’hi acosto, així ens veiem i de pas conec el projecte. Vaig amb presses, he de tornar al curs, i li dic que m’enviï les dades de la cita. Tímidament m’acomiado dient-li que vagi amb compte amb les criptomonedes, que són terreny pantanós.