Estigma i desigualtat de gènere en salut mental

El 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental. Per sort i per desgràcia, aquest tema ha cobrat part del protagonisme que mereix després d’una pandèmia que ha posat en evidència la necessitat de donar visibilitat i rellevància a una part de la salut integral de les persones que, fins fa molt poc, ha estat molt amagada. Tanmateix, les alteracions, malestars o trastorns mentals no tenen el mateix impacte en totes les persones. Com amb la majoria d’àmbits que intento il·lustrar en molts dels meus articles, les desigualtats de gènere també impacten en la salut mental. No estem parlant aquí de diferències orgàniques o biològiques, sinó de com la construcció social de què hem de ser o com se suposa que som les dones impacta en les nostres vides. Si patir un trastorn mental genera un fort estigma social en general encara és més virulent per les dones. Intentaré en aquest article fer només un apunt d’un tema força més extens. En primer lloc l’estigma és major perquè les dones rebem desde petites el manament de la cura d’altres i transgredir aquest manament patriarcal ja sigui per decisió propia o per dificultats personals com pot ser una malaltia mental massa sovint ens col.loca en la posició de “no ser”; de ser invisible al món sinó podem cumplir la funció principal que ens otorga el patriarcat. En segon lloc les dones som educades per evitar les “estridències” en les nostres expressions emocionals i de qualsevol altre tipus, així cada vegada que una dona és titllada de boja per no comportar-se segons els cànons de la discrecció que se n’espera (independentment de si presenta o no una malaltia mental) amplifiquem l’estigma. És curiós conèixer com els estudis de percepció social de la malaltia mental amb una mirada de gènere sempre ratifiquen que: als homes que pateixen un trastorn mental se’l atribueix característiques de personalitat com ara la genialitat i en canvi a les dones se’ls atribueix debilitat o excentricitat. Per altra banda els manaments de gènere també impacten en l’autopercepció de les malalties mentals i la mirada del sistema de salut vers nosaltres. Les dones -com plantegem en el paràgraf anterior- hem de ser discretes però, alhora, se’ns considera massa emotives en general i làbils emocionalment; és per això que qualsevol expressió de tristesa, ansietat, etc que comuniquem en l’àmbit de la salut sovint es tradueix amb una prescripció de psicofàrmacs amb més facilitat que pels homes (perquè no oblidem que l’aprenentatge de la masculinitat tradicional es basa en gran part en ocultar les emocions i la vulnerabilitat). Així, l’acció médica contribueix a ratificar aquest estereotip: que les dones som mentalment més vulnerables i per això se’ns ha de medicar més. Aquesta situación tot sovint porta a una hipermedicalització de la salut de les dones en general i de la mental en particular. Però la qüestió és: Que hi ha sovint darrera dels malestars emocionals de les dones? Molts d’aquests malestars emocionals i fins i tot algunes malalties mentals tenen el seu origen (entre d’altres) en qüestions que tenen a veure amb les desigualtats de gènere. Per exemple les violències masclistes viscudes al llarg de la vida. De vegades porten “etiquetes” diferents però totes tenen el masclisme coma eix comú; parlem de violències sexuals a la infància, violències en relacions de parella, assetjaments sexuals o per raó de sexe a la feina, violències sexuals en diferents contextos, etc; traumes que poden estar en l’arrel de moltes disfuncions que es poden esdevenir malalties. Però, per si ens sembla molt llunyà, també les deisgualtats de gènere quotidianes poden estar incidint en dolorss emocionals que poden tenir àmplies conseqüències. Parlem de de qüestions tan diverses com la pressió social per tenir el cos perfecte, la major dificultat per les dones per promocionar a la feina, la sobrecàrrega quotidiana de les cures a familiars i un llarg etc sobre el que podríem escriure molt. Un cop més constatem que la desigualtat de gènere, en les formes més camaleòniques, troba també en la salut mental un context on afiançar-se.

Estigma i desigualtat de gènere en salut mental

Als homes que pateixen un trastorn mental se’ls atribueix característiques de personalitat com la genialitat i, en canvi, a les dones se’ls atribueix debilitat o excentricitat

El més llegit