Iceta, ministre

«Tenim una agenda molt important i urgent de temes a impulsar». Aquesta va ser una de les primeres frases de Miquel Iceta en la seva compareixença al Congrés. De sobte, aquest lletraferit apassionat dels haikus o l’afilat i sorneguer polític que havia escoltat en infinitat de debats va mutar com si fos un miratge. El ministre de Cultura va aparèixer i dubtava menys perquè tenia un pla clarivident. Així, va començar a desgranar objectius ambiciosos i detallats per a la cultura i l’esport espanyols. A hores d’ara, ningú pot negar que ha entrat i ha començat el treball amb bon peu. La novetat del seu discurs està en els temps verbals: gairebé res conjugat en condicional. Ignorant el que manen els cànons parlamentaris en les compareixences d’un membre de l’Executiu. Molt present d’indicatiu i algun imperatiu autoinfligit. Em sembla un canvi significatiu en els temps dels futurs paradisíacs, definits per múltiples populismes d’ideologies diferents i territoris contraposats. Però per sobre de tot un element que ha planejat en tot moment des de l’inici de la seva responsabilitat com a ministre: la certesa que per al que necessita ara mateix la cultura es requereix l’esforç de molts altres ministeris. Iceta porta amb ell la cultura i, a més, ensenyaments catalans que casen molt bé amb el que necessitem ara mateix: la generositat, el diàleg fins a l’extenuació i la recerca infatigable d’acords que condueixin a solucions bones i transversals. Una altra cosa no, però ningú pot negar que el seu esforç en aquest sentit durant el procés ha sigut insuperable. Encapçalant els deures pendents: l’Estatut de l’Artista. Hi ha, ja en actiu, una comissió interministerial que per a finals de 2022 té compromès, partint del Pla de Recuperació traçat pel Govern, haver aprovat les principals mesures acordades de l’Estatut de l’Artista. A més, un organigrama complex posat en marxa en la comissió interministerial, que comença amb tres reunions fins a final d’aquest any i que té per objectiu un degoteig constant d’iniciatives en el moment que estiguin a punt per legislar-se a través dels quatre grups de treball tècnics establerts entre els ministeris implicats. També ha detallat una tirallonga de fites de pes. Més enllà de les imminents transposicions de directives europees en matèria de drets d’autor, es dibuixa un últim tram de legislatura amb elements crucials per a la nostra cultura sobre la taula ministerial, que haurem –entre tots– d’intentar incloure: llei de creació i regulació de l’Oficina Espanyola de drets d’Autor (simulació de les que tenen els països del nostre entorn), llei de patrimoni, llei de mecenatge, llei general de comunicació audiovisual i llei del cine, llei de lluita contra el dopatge i llei de l’esport i l’estatut de l’esportista. ‘Eppur si muove’. Una gran notícia. En la seva claredat de visió va deixar un missatge que, com a bon lector d’haikus, cristal·litza molt significat en poc espai. Iceta ve a la cultura i a l’esport amb un frontispici que hauria de ser ‘leitmotiv’ ineludible de tothom: «La cultura i l’esport no demanen, sinó que ofereixen».

Iceta, ministre

El responsable de Cultura porta ensenyaments catalans que casen molt bé amb el que ara mateix necessitem: la generositat, el diàleg fins a l’extenuació i la recerca infatigable d’acords que condueixin a solucions bones i transversals

El més llegit