L’atzucac de Laporta

Si vostès viuen allunyats de les interioritats del Barça i han sentit dir aquest dissabte al vicepresident esportiu, Rafael Yuste, que no s’havien plantejat en cap moment la destitució de Koeman, potser poden pensar que els mitjans de comunicació viuen en una realitat paral·lela. Curiosament, es van tornar bojos a l’uníson. Més enllà d’entrar en la incontinència verbal del president, limitin-se a recuperar la roda de premsa de l’entrenador el dia abans d’enfrontar-se a l’Atlètic. Poques vegades un tècnic ha tingut tan clara la seva destitució. Malgrat la ratificació, Koeman continua estant en una posició de debilitat davant el seu vestidor. El seu càrrec continua a expenses dels resultats: ell mateix va marcar els tres pròxims partits a casa com si fos el marge que li han donat. Si es tracta de construir un projecte, aquest nou ajornament no és més que una altra pròrroga abans d’iniciar-lo. Segona part de la pel·lícula Aquesta pel·lícula és la segona part del que vam viure a l’estiu, quan després del rastreig d’entrenadors en el mercat i després de comprovar les teranyines de la caixa, el president va optar per la continuïtat de l’holandès i va assegurar que confiava plenament en ell. De fet, aquesta decisió és la que el condemna ara, perquè Joan Laporta té poc a guanyar en aquest aspecte. Si el manté, com ha fet –de moment–, se’l pot acusar d’inacció, de no ser coherent amb allò que va dir que les derrotes tindrien conseqüències. Al contrari, quan el destitueixi confirmarà que es va equivocar al juliol. Es troba en un atzucac i, decideixi el que decideixi, serà un error. Mentre Laporta no decideixi, pot culpar l’herència. En el moment que elegeixi candidat, Laporta es lligarà a l’èxit o al fracàs de l’elecció. Més enllà de les qualitats de cada una de les opcions, la més segura per a ell seria la de Xavi. La menys arriscada, la que prendria qualsevol president i, potser per això, la que menys l’ha seduït fins al moment. A veure si el convencen.

El més llegit