Polèmica política Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Adeu, mare pàtria

Les paraules d’Aznar sobre el president mexicà no són fruit de cap deliri, sinó que s’emmarquen en una estratègia molt calculada de treure rèdit electoral de la nostàlgia imperialista i del racisme antiindígena

Tarek / PP

José María Aznar va ser la setmana passada el merescut protagonista de portada de ‘La Jornada’, un dels principals diaris mexicans. Una caricatura gegant de l’expresident vestit de Hitler, amb una creu gammada, i orelles de burro ocupava la seva pàgina principal. La vinyeta era només un exemple de la indignació mexicana a les paraules supremacistes d’Aznar sobre el president de Mèxic i la seva defensa dels indígenes. Malgrat el que pensi Aznar, secundat per Vargas Llosa i tota la dreta extrema mediàtica que fan veure que són del PP per no confessar que són de Vox, el substancial no són els seus exabruptes de conqueridor, sinó la reacció dels conquerits. El realment transcendent és que riure’s dels asteques o els maies, i suggerir que la civilització americana és fruit de l’evangelització, com va fer l’expresident, és una cosa que la societat mexicana, peruana, argentina o colombiana ja no s’empassa, perquè el que s’ha descompost és precisament la idea de «mare pàtria» que defensa l’autoproclamat descendent dels colonitzadors.