La soledat dels britànics

¿Viu millor el Regne Unit lluny de la Unió Europea? Encara no fa un any des de la sortida de la Unió i el país està bloquejat i es debat entre qüestions que bé podrien atribuir-se a aquesta voluntat numantina de mantenir-se aïllat, amb la seva sobirania intacta i sense necessitat de recolzar-se en altres socis mes allà del canal de la Mànega. Però cap d’aquests arguments dominarà la convenció dels conservadors que s’ha iniciat aquest diumenge i es prolongarà fins al discurs triomfal de Boris Johnson dimecres. Tot i que aquí a Europa ens segueixi fent mal que el Regne Unit ja no sigui part del projecte comú, allà no hi ha el menor símptoma d’error. Avui les estadístiques continuen donant un clar avantatge al partit de Johnson sobre els laboristes. En aquest clima d’eufòria, el primer ministre afronta la seva primera convenció des que fos elegit i la primera també des de la ruptura amb el vell continent. Johnson arriba a aquesta cita victoriós, sense rival a l’esquerra ni ombra a la dreta, però el país està fet pols. Contra Europa hi havia projecte: recuperar la sobirania, frenar la indesitjable immigració, recuperar la inversió per mantenir el país a l’avantguarda... Però una vegada aconseguida falten camioners, demanen més immigrants, s’han de fer cues de més de 5 hores per aconseguir gasolina, el transport està bloquejat, als ports s’amunteguen containers de menjar que caducarà abans que algú reposi les prestatgeries dels supermercats i, el que és pitjor, un partit liberal vol apujar els impostos. Vinguin o no els problemes del Brexit, l’argument quedarà apartat d’aquesta convenció; ni Johnson ho reconeixeria, ni els seus col·legues conservadors voldrien sentir-ho. Amb els laboristes encara perduts sense decidir quin és el seu projecte, els conservadors afronten la primera convenció després de l’èxit del seu gran projecte: sortir d’Europa. La qüestió és saber si hi havia alguna cosa mes després o si la soledat dels britànics començarà a ser massa sorollosa.

El més llegit