Una estació de tren és una terra de ningú, com tots els llocs de pas, que només són substancials perquè són accessoris, que tenen entitat justament perquè no en necessiten, perquè en creen a partir de la seva condició de neutralitat i asèpsia. Quan una estació de trens es converteix en notícia, és a dir, quan esdevé substància per ella mateixa, és que ha deixat de ser transitòria i esdevé fonamental, substantiva. Passa en alguna novel·la, en unes quantes pel·lícules (els comiats són fenomenals si es fan des d’un tren) i cada vegada que hi ha una vaga de ferrocarrils.