Diumenge, 19 de setembre. El dia se m’esfuma fent la maleta i escardant diaris vells, una pila. Em crida l’atenció la notícia d’un error hospitalari que va canviar el destí de dos nadons per sempre, perquè a mi (gairebé) em va passar el mateix. O això em van dir. No deixa de ser un contrasentit que un assisteixi al seu propi naixement pel que li expliquen i que ho recordi gràcies al relat familiar, segons el qual les infermeres van fer el canvi en una distracció, del qual la meva mare se’n va adonar perquè el nadó que li van entregar no portava arrecades. ¿On hauria anat a parar de no haver-se resolt el disbarat?