La pandèmia comença a generar literatura de tota mena: testimonial, sociològica, econòmica, de reflexió filosòfica. N’hi va haver que van córrer amb edicions d’urgència, amb textos apressats, per reflectir aquella inicial patacada històrica. N’hi ha, també, que introduiran l’episodi de la pandèmia (¿serà només un episodi o esdevindrà un capítol fundacional?) en futures novel·les. Hi ha llibres, però, fets des de la més estricta humilitat i sense voluntat de ser referents, que, per algun factor desconegut, ens enlluernen, ens colpegen, ens assalten, ens informen de com érem i de com vam viure aquells mesos enclaustrats.