Ha de ser cosa de l’edat, però com a veí del Poblenou no m’agrada sortir a passejar per la platja aviat un diumenge i trobar-me el passeig igual que un cendrer d’un bar dels 80: brut i pudent, ressacós i llardós, vasos doblegats i bosses de plàstic fins on arriba la vista, ampolles d’alcohol i refrescos escampades pel terra, papers i brutícia, algun condó, vidres trencats a tot arreu. Eran les restes del ‘macrobotellon’ de la Mercè. Un exèrcit d’empleats de l’Ajuntament van netejar la platja i el passeig bastant ràpid, considerant la situació, però l’autèntica factura la van pagar alguns dels restaurants saquejats de la zona i els propietaris de les motos que van cremar. Peus de pàgina en el discurs de fàstic generacional que, pel que sembla, els nostres joves construeixen amb els ‘botellons’ multitudinaris. Peus de pàgina sense importància, com el palmell de la mà d’aquest nen que es va clavar un vidre al passeig marítim diversos dies després de la festa.