Aquí, a Madame Nielsen, la coneixem (o la podem conèixer, cosa que us recomano vivament) per les dues novel·les que l’Editorial Minúscula li ha publicat en castellà: ‘El verano infinito’ (2017) i ‘The monster’ (2021), traduïdes del danès per Blanca Ortiz Ostalé i Daniel Sancosmed respectivament. Val a dir que conèixer Nielsen com a escriptora és conèixer-la poc: totes les vides com a artista que Nielsen ha decidit viure en aquesta vida seva física crec que no acabarien de comptar-se amb els dits d’una mà. La ‘performer’, director teatral, actor, escriptora, cantant solista i membre de la banda The Nielsen Sisters, quan li demanen per una de les seves facetes, sol respondre: «Sí, això ho faig» o «ho he fet». Ni tan sols s’ha dit sempre Madame Nielsen; és que fins i tot va passar una temporada en què no tenia nom: per assumptes burocràtics, va autobatejar-se amb el d’un antic veí del pis on vivia (segons el nom que figurava a la bústia del portal) i quan algú li preguntava com s'hi havia de dirigir, com l'havia de dir, ell simplement responia: «No pateixis, que estaré aquí».