El meu linxament tuitaire

El cap de setmana vaig ser sotmès a un linxament a Twitter. Tot va ser com a conseqüència d’una entrevista a ‘Via lliure’ de RAC-1 en què, entre altres hipòtesis, vaig plantejar la possibilitat queCarles Puigdemont sigui finalment entregat a Espanya per la justícia italiana. Vaig explicar, en aquesta entrevista i també en un article en aquest diari, quina hauria de ser en aquest cas la defensa de qui crec des de fa quatre anys que, més enllà d’una possible desobediència, no ha comès cap delicte i l’exili del qual em sembla atroç, com qualsevol exili. Malgrat que tot el que acabo de dir ni de bon tros és desfavorable a l’expresident, al plantejar dubtes sobre l’«estratègia de l’exili» diversos oients, aclamats per Josep Costa i altres persones de l’entorn de Puigdemont, van aprofitar per intentar una campanya de desprestigi de la meva vàlua professional, dient –’argumentant’ seria dir massa– que al ser posat en llibertat amb rapidesa l’expresident, jo m’havia equivocat completament i fins i tot que sortia als mitjans per quota d’algun partit. Agrairia que em diguessin quin, per assabentar-me’n jo. El curiós del cas és que en aquesta mateixa entrevista –que convé escoltar sencera– vaig dir que Puigdemont seria posat en llibertat immediatament. En aquell moment, sense veure encara la resolució del jutge italià, per les declaracions de Josep Lluís Alay vaig pensar que el jutge li hauria imposat com a mesura cautelar la prohibició de sortir de Sardenya, però no va ser així, sinó que pel que sembla la defensa de l’expresident es va comprometre a comparèixer davant el tribunal per evitar precisament les mesures cautelars. Dic pel que sembla, perquè aquest punt continua sense estar aclarit. Addicionalment, vaig argumentar que el cas no està tancat i que Puigdemont encara podria ser entregat, apuntant com a possibilitat –que l’afavoreix– que el tribunal italià deixi en suspens la seva decisió fins que el Tribunal General de la Unió Europea es pronunciï definitivament sobre la retirada de la seva immunitat. I aquesta és la situació en el dia d’avui. Han abundat les anàlisis en què es deia una mateixa cosa i la contrària sobre un procediment que per mi personalment, i per qualsevol altre jurista amb coneixements en matèria d’euroordres –no n’hi ha massa–, no tenia massa secrets i que torno a explicar, a veure si per fi s’entén. El que està suspès no és el procés contra Puigdemont ni contra la resta d’exiliats, sinó només l’euroordre que va ser cursada a Bèlgica, en espera que es resolgui una qüestió prejudicial plantejada davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que intenta evitar que els jutges belgues tornin a rebutjar l’euroordre. I per això, el Tribunal Suprem, com ho ha fet, ha cursat una nova euroordre davant els jutges italians, que no és la mateixa que la cursada davant els jutges belgues, malgrat que el Tribunal Suprem, incorrent en un més d’una llarguíssima cadena d’absurds errors, afirmés des d’un flagrant desconeixement el contrari. Hi ha fa ja temps una ordre de detenció internacional contra Puigdemont, i aquesta és la que va fer practicar a l’aeroport la detenció a la policia italiana i, subsegüentment, va provocar que el Tribunal Suprem cursés la nova euroordre. I aquesta euroordre ha de ser resolta. Seria fàcil apuntar-me al carro de la majoria i dir que el tribunal italià rebutjarà aquesta euroordre de mala manera, però el cert és que no ho sé. Ningú ho sap. I els advocats de Puigdemont, que poden ser qualsevol cosa menys ingenus, ho saben bé i per això s’estan encarregant a ple rendiment de preparar la defensa de l’expresident per al 4 d’octubre, perquè saben que les coses es poden torçar. Com va recollir la premsa italiana, l’advocat italià de Puigdemont va advertir també molt clarament que això no s’ha acabat. I aquesta és la realitat. El que han intentat amb mi és trist, però no engrossiré la llarguíssima llista d’enemics de Puigdemont. Continuaré defensant públicament la llibertat de l’expresident igual que ho he fet durant quatre anys amb els altres acusats, jugant-me el meu prestigi professional davant moltíssims juristes espanyols que no pensen com jo. Continuaré intentant, tant de bo que no en va, que la gent no entengui únicament el que ideològicament vol sentir.

El meu linxament tuitaire

Com va recollir la premsa transalpina, l’advocat italià de Puigdemont va advertir també molt clarament que això no s’ha acabat. I aquesta és la realitat

El més llegit