Designacions Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Legitimitat democràtica i poder judicial

La proposta formulada pel PP que els jutges elegeixin els jutges avalada pel Consell d’Europa i per les associacions de jutges suposa una perversió del sistema de democràcia representativa

Emilio Naranjo / Efe

La renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ),el mandat del qual està caducat des de fa prop de tres anys, continua bloquejada després de la certificació del rebuig del Congrés a la proposta de reforma plantejada pel PP. Si durant molt temps el desacord entre el PSOE i el PP, els dos partits amb capacitat per aconseguir la majoria necessària de tres cinquenes parts de cada cambra per procedir als nomenaments, van ser els possibles candidats, i més endavant la discrepància es va centrar entorn de la possible influència de Podem, ara les diferències es basen en el mètode d’elecció, sobre el qual fins fa poc hi havia consens, almenys entre els dos principals partits. Recentment el PP ha modificat la seva posició tradicional, és a dir, el recolzament a la designació parlamentària dels vocals del CGPJ, i ara es decanta per cedir el protagonisme en la designació als mateixos jutges. El seu plantejament troba legitimació en la posició del Consell d’Europa adoptada a instàncies del Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO), un organisme tradicionalment molt crític amb la intervenció dels partits en la designació dels membres de l’òrgan rector dels jutges, com a conseqüència de l’assumpció que amb això s’estimula la corrupció, i per això és partidari que siguin els mateixos jutges els responsables de la designació. Aquesta posició també ha sigut parcialment assumida per la Comissió Europea, que veu risc de politització en la intervenció parlamentària, i recentment ha instat la renovació del CGPJ, després de rebre les queixes de totes les associacions judicials espanyoles, descontentes amb el retard per la seva incidència en el normal funcionament del poder judicial i partidàries, totes, també, d’atribuir-se la responsabilitat de la designació i de relegar el Parlament i, com a conseqüència, els partits.