El meu enyorat amic Bigas Luna deia que un símptoma que t’havies fet gran era sentir-te exclamant sovint: ¡Quina barbaritat! I definitivament havies arribat a vell quan exclamaves: ¡Això s’hauria de prohibir! Dues expressions pròpies de qui fa molt temps que és a la Terra, ha observat molt i la paciència se li ha esgotat de veure repetides estupideses perpetrades per individus del nostre gènere. L’ésser humà està representat per una extensa varietat de subjectes la conducta dels quals representa des del qui es desviu, pensa i treballa per als altres fins al que ordeix per al seu propi benefici, no té empatia i li falta decència i educació social. Gent egoista i incívica que fa de l’ésser humà el seu pitjor enemic. No hi ha res més important a l’hora de jutjar un comportament que considerar si el seu objecte és un ésser humà o no. Ens atorguem el valor moral de l’ésser humà i pensem que ens diferenciem d’altres éssers vius pel fet precisament que som humans. Aquesta condició ens atorga una superioritat moral que moltes vegades no es correspon amb el nostre comportament, raó per la qual ens sentim decebuts per la societat de què formem part. Com deia aquell, «de gent, molta; de persones, poques».