No tot és harmonia a Alemanya

Sota l’escenari aparentment controlat en què es mou la política alemanya des de Konrad Adenauer flueixen dimonis emparentats amb els que van conduir al desastre als anys 30. El posmerkelisme haurà de lidiar amb aquest clima de por i odi que aprofiten les extremes dretes per criminalitzar el migrant. L’hostilitat al forà que alimenta el discurs racista d’Aliança per a Alemanya (AfD) té el seu públic a les regions de l’antiga Alemanya de l’Est, malgrat que aquesta vegada està estancada a les enquestes. També passa a Hongria i Polònia. Alguns afirmen que és així perquè són societats desprotegides, sense tradició democràtica. Però aquest argument pretenciós no ens immunitza del contagi a Holanda, Bèlgica, Àustria o França. A diferència del que passa a Espanya, a Alemanya és delicte negar l’Holocaust o exaltar el nazisme. És així perquè van perdre la guerra. Malgrat que existeix un cordó sanitari per aïllar AfD, abunden els grups violents, actius a les xarxes socials, que abracen les teories més conspiranoiques sobre l’origen de la Covid, rebutgen les vacunes i tota restricció pandèmica, incloses les mascaretes. És la seva carta apocalíptica per avançar el «Dia X», data en què al seu entendre sucumbirà l’Estat que hauran de rescatar. Malgrat ser minoritaris, manegen armes i tenen capacitat d’infiltració en la policia i en les Forces Armades. Fa mesos hi va haver un escàndol que va obligar a la dissolució d’una unitat d’elit de l’Exèrcit. Possibles sorpreses Les enquestes donen com a favorit Olaf Scholz, vicecanceller de l’actual Govern de coalició d’Angela Merkel, ministre de Finances i líder socialdemòcrata (SPD), però l’onada demoscòpica que el va catapultar comença a cedir. Hi podria haver sorpreses. El candidat conservador Armin Lasket, un merkelià que promet continuïtat, està a només tres punts. L’arrencada de la seva campanya es va veure afectada per les aspiracions del bavarès Markus Söder, que també desitjava succeir Merkel. La CDU es presenta en 15 Estats federats; la CSU, només a Baviera. Junts formen la coalició conservadora. Els Verds, que van cotitzar alt quan no hi havia comicis, s’han enfonsat en les últimes setmanes. No són els ecologistes revolucionaris dels anys 70 i 80, ara estan integrats al sistema. No discuteixen el format, se centren sobretot en el canvi climàtic. Tot indica que acabaran tercers, per sobre dels liberals. A Alemanya hi ha dues opcions per formar un Govern estable: la gran coalició entre CDU-CSU i el SPD o que un d’aquests blocs s’aliï amb un tercer si sumen la majoria. Aquesta vegada, hi podria haver possibilitats d’un pacte entre l’SPD i Els Verds, però el més probable és que es repeteixi la gran coalició, ja veurem amb qui al capdavant. Diferències de matís Les diferències entre els conservadors i els socialdemòcrates són de matís des que mana Merkel. Estan d’acord en política exterior, en la defensa de l’Estat del benestar, en el combat a la ultradreta i a posar quotes a la migració. Les diferències es concentren en els impostos i en les polítiques d’austeritat. Alemanya trobarà a faltar Merkel, però Europa no tant. A la cancellera li va faltar valentia per liderar la UE. Aquesta campanya ha tornat a ser ego-germànica. Fins i tot el canvi climàtic ha tingut un prisma alemany. A més de sentir-se l’economia més potent, temen desempolsegar vells odis. Alemanya va provocar tres guerres en 70 anys, dues d’aquestes mundials. La UE en realitat és un invent polític per evitar que Alemanya envaeixi els seus veïns. Merkel va ser implacable en la crisi del deute sobirà grec, el 2009, i generosa amb els migrants sirians que s’escapaven de la guerra el 2015. És quan van començar els seus problemes i els del seu partit. Aquella migració massiva va envalentir l’extrema dreta, que encara va amb la cançó que són delinqüents i terroristes. El diari sensacionalista Bild, el més venut, ha agitat aquesta carta de manera irresponsable. De moment no és un assumpte que encapçali les preocupacions del ciutadà, centrades en l’atur, la Covid i l’obligada transició energètica. Després de 16 anys en el Govern, Merkel té l’auctoritas per gestionar amb puny de ferro aquests temes divisius. El 2019 va rebutjar la bandera alemanya en un míting de la CDU perquè existeix un pacte no escrit de no instrumentalitzar els símbols nacionals. El seu hereu, sigui un o un altre, parteix de zero en un temps convuls en què cap dret s’ha de donar per segur, ni tan sols la supervivència de la democràcia.

El més llegit