La independència judicial a escala europea

Carles Puigdemont està detingut, i amb la informació sobre aquesta important notícia ha entrat la complexitat jurídica que l’envolta. Aquest diari aporta anàlisis d’especialistes en la matèria, que són rigorosos i clars. En el meu cas, aspiro a aportar una visió complementària, partint del recordatori, a grans trets, dels elements del problema. El Parlament Europeu va retirar en el seu moment la immunitat de Carles Puigdemont, que continua sent eurodiputat. Va recórrer a la justícia europea, que va mantenir l’aixecament de la immunitat, però ho va fer donant per fet que se suspenia l’ordre de detenció europea. La raó és que l’advocacia de l’Estat, pel que sembla, així ho va indicar. En aquest context, el president del Parlament Europeu va sol·licitar a les autoritats franceses que no impedissin el desplaçament de Puigdemont a les sessions de la cambra que se celebrin a Estrasburg. El fet és que l’expresident de la Generalitat, a més de viatjar a Estrasburg, s’ha desplaçat sense problemes per territori francès i ha fet pública la seva presència en diverses poblacions. No se sap per què no va ser detingut llavors, en desplaçaments aliens a la seva presència a l’europarlament. La passivitat de les autoritats franceses semblava que confirma que, efectivament, l’euroordre estava suspesa. Hi va haver una certa sorpresa quan uns gendarmes es van presentar a les instal·lacions de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, preguntant si hi assistiria Carles Puigdemont. Això va permetre imaginar que arriscava la seva detenció, però més tard ha anat apareixent en altres llocs de França. Fins i tot a la seva Assemblea Nacional, i no hi ha sigut arrestat. ¿Per què a França no i a Itàlia sí? La clau està en com els jutges estrangers interpreten el pronunciament de la justícia europea. En el cas italià, ho veurem quan decideixin sobre la llibertat de Carles Puigdemont i puguem llegir-ne els arguments. Està clar que ha pogut ser detingut perquè no té immunitat. Si la justícia italiana l’entrega a l’instructor espanyol serà perquè entenen que l’euroordre està vigent i perquè els delictes de què se l’acusa encaixen, segons el parer del jutge italià, en el marc d’aquells pels quals es pot executar l’euroordre. Fora d’aquests supòsits l’hauria de deixar en llibertat. Quant a les autoritats franceses, per ara només podem intuir la raó de la seva passivitat. Segurament la justificarien afirmant que, als seus ulls, l’euroordre no està vigent i afegirien que, sent diputat al Parlament Europeu, el senyor Puigdemont manté la seva llibertat de desplaçament al territori en què aquesta cambra té una de les seves seus. Encara hi ha moltes incògnites, però de moment no sembla que tinguin base les hipòtesis que veuen en aquest episodi una orquestració política. Al Govern de Pedro Sánchez no el beneficia la detenció de Puigdemont, perquè desestabilitza ERC, els vots del qual necessita per als pressupostos. Malgrat això, alguns analistes s’entossudeixen a utilitzar el comodí de la mà negra, aquesta que des de la foscor controla els esdeveniments per assegurar que la història va per on ha d’anar. El problema és que obliden el vell principi medieval d’Ockham, pel qual cal considerar les explicacions simples d’un fenomen complex abans d’aventurar causes extraordinàries que en justifiquin l’aparició. I em sembla que la peripècia de Puigdemont a Itàlia pot explicar-se, sigui quin sigui el resultat, per una cosa tan simple com la decisió independent dels jutges. Quan el procés va entrar als jutjats, alguns analistes es van negar a acceptar que la seqüència dels esdeveniments la marcaria l’aplicació del Dret, bona, dolenta o passable. Van preferir atribuir-ho tot a un ens compacte i amenaçador sense matisos: l’Estat. Com si fos un bloc en què les togues no es distingeixen dels uniformes o dels vestits ben tallats dels alts funcionaris. Potser ara veuen que de vegades la història es mou per decisions autònomes que prenen els magistrats. Valgui això com a recordatori que la independència judicial existeix, decideixi el que decideixi, bé o malament, qualsevol jutge. Espanyol, francès o italià.

El més llegit