El dia que a la televisió Francisco Umbral va deixar anar a Mercedes Milá que ell havia anat al programa a parlar del seu llibre, segurament no va ser conscient que la frase entraria a l’anecdotari de la història popular. Han passat 28 anys i des d’aleshores la frase s’adapta a qualsevol reivindicació desatesa, tot i que la cita a l’autor ja no es prodigui i la memòria de l’escriptor es vagi difuminant entre la boira del temps. Al seu torn, l’aforisme s’ha convertit en l’escut defensiu de qui des de la perspectiva del seu negociat no atén més raó que la que l’ocupa, i ni tan sols s’adona de la possible inoportunitat de la seva defensa en moments crítics.