Sento una enveja sana de les persones que coneixen els arbres i les plantes, les flors i les fulles, els troncs i les llavors. Sobretot envejo aquells que en poden parlar-ne sense ostentació, amb naturalitat. Una vegada, a Oxford, vaig visitar un jardí on cultivaven totes les plantes i herbes que surten a les obres de Shakespeare. En vaig reconèixer unes quantes, les més comunes. Em fixava en els jardiners que les cuidaven, dos homes grans amb un davantal massa elegant, i vaig pensar que potser no havien llegit o vist cap obra de Shakespeare, o potser sí, però se sabien de memòria la vida de cada una d’aquelles herbes remeieres.
Literatura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Arbres i ocells
D’algun temps ençà són protagonistes d’assajos i novel·les, com una manera de connectar-nos al món
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança