Bufetada a Calviño

Per a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), reconèixer que havia errat en la seva previsió del segon trimestre i que el creixement del PIB no va ser del fort 2,8% anunciat al juliol, sinó només d’un modest 1,1%, no va deure ser gens agradable. Mai una revisió estadística havia sigut tan alta i només ho explica la volatilitat de les dades de la pandèmia. Però la gran bufetada és per al Govern centrali per a Nadia Calviño, que han vist com un error estadístic engegava a rodar les seves previsions econòmiques. I polítiques. Sí, Espanya va tornar a créixer en el segon trimestre, però menys de la meitat del cregut, cosa que alterarà el quadro macroeconòmic que s’acabava de presentar. Calviño preveia un creixement anual del PIB del 6,5% i que l’activitat recobraria els nivells anteriors a la pandèmia abans de finalitzar l’any, cosa que donava aire als Pressupostos del 2022. Ho va dir amb autoritat, ja que l’OCDE fins i tot elevava el creixement espanyol al 6,8%, el cinquè més destacat del món –un llistat encapçalat per l’Índia i la Xina– i superior al dels Estats Units i tots els països europeus. Ara aquestes previsions s’hauran de revisar a la baixa i el rebot espanyol es quedarà en l’entorn del 5%. L’economia espanyola torna a créixer, però l’INE ha llançat una dutxa d’aigua gelada a l’optimisme governamental que creia que podria negociar uns Pressupostos expansius (i solvents) que avalarien els ministres més entusiastes de la despesa, començant per la vicepresidenta Yolanda Díaz, i que trobarien amb relativa comoditat aliats per a la seva aprovació parlamentària. Ara Calviño i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, hauran de ser més receloses davant moltes exigències, ja que a Espanya hi ha sempre tendència a exigir més despesa o, pitjor encara, més despesa i menys impostos. I al president Sánchez li costarà més arbitrar entre l’ortodòxia econòmica de Calviño, que mira a Brussel·les i sap que sense el BCE no s’haurien pogut pagar els ertos, i les exigències dels seus socis de coalició i aliats parlamentaris. La raonable «recuperació justa» no pot portar a un descontrol desraonat de la despesa. A Calviño i a Sánchez, la revisió de l’INE els ha retallat el marge per negociar els Pressupostos. ¿Ho entendran els socis, o cantaran allò tan tradicional de «tots volem més, més i molt més»? I no és només l’INE. Les borses mundials es recuperen després del pànic per la possible fallida d’Evergrande, la immobiliària xinesa que deu 300.000 milions de dòlars. Però la difícil digestió del seu boom immobiliari (pitjor que l’espanyol) tirarà a la baixa el creixement xinès, una de les palanques motrius de l’economia mundial. I aquest any l’Ibex espanyol s’ha revaloritzat set punts menys que l’Euro Stoxx 50 i 10 punts menys que el CAC francès. Serà per alguna cosa. A més, la política monetària súper expansiva de la Reserva Federal i del BCE no acabarà, però tendeix a moderar-se. La gran festa dels diners barats –amb la qual vam sobreviure a la pandèmia– és més cosa del passat que del futur. I el 2023 els tipus d’interès pujaran. Potser abans. La Xina, l’INE i el preu del gas natural i de l’electricitat faran que el Govern hagi de suar, encara més del que vol Rufián, els Pressupostos. Però la recuperació, tot i que retallada, segueix. Després de tantes queixes dels hotelers, a Barcelona dimarts va obrir les portes un nou hotel. El Leonardo Royal Fira, quatre estrelles, 11 pisos, 204 habitacions i 10.000 metres quadrats. El novè de la cadena a Espanya. Serà per alguna cosa.

Bufetada a Calviño

L’INE ha retallat del 2,8% a l’1,1% l’augment del PIB al segon trimestre. La negociació dels pressupostos del 2022 serà més dura

El més llegit