Una platja sembrada de cadàvers. Aquesta és la nostra última collita. Podem embolcallar l’escena de discursos, però totes les paraules sonaran buides, a mentida. Deixem parlar el silenci. Almenys, no ens avergonyirà. En aquesta mateixa platja que potser aquest estiu hem trepitjat, on ens hem ajagut mirant els núvols, llegint un llibre, fent plans per al curs vinent. Sobre aquesta mateixa sorra en la qual tants petits han aixecat castells, fosses i ponts. Potser hi hem jugat a pales. Potser hi hem fet uns quants ‘selfies’. Allà, allà mateix, la tomba d’un nen. Tres o quatre anys devia tenir, no se sap ben bé. A 200 metres, el cadàver d’una dona. Més al sud, dues dones més. I encara més homes. En total, vuit morts. L’última collita de les nostres platges. Els seus somnis, encallats. Van apostar i van perdre. Només tenien la seva vida.