Depenem de la petitesa i alhora estem sotmesos a immenses forces tel•lúriques. Vivim entre semiconductors i circuits integrats minúsculs, microscòpics, elaborats quasi amb la delicadesa de l’orfebre, si més no en un espai tan reduït com el seu. Més i tot. Pastilles invisibles, mikrós, diminutes combinacions de components i connexions, silicis ínfims que penetren en les nostres vides a través telèfons i rentadores, cotxes i ordinadors. I raspalls elèctrics de les dents. I, al mateix temps, aquest centre de la Terra que regurgita o, millor, que busca sortides per on deixar anar  la mala lava fa temps que malda per aparèixer a la superfície.