Que el punt més alt de l’‘skyline’ d’una ciutat hagi de ser un símbol religiós de la confessió predominant (sigui el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, el temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo o el minaret de la mesquita Hassan II de Casablanca) és una cosa una mica d’altres temps i perfectament discutible. Però que el sostre de Barcelona, muntanyes excloses, l’acabarà sent el pinacle de la torre central de la Sagrada Família, i la creu que el culminarà, no té marxa enrere. Encara que, a mesura que van avançant les obres, s’intueixi que el volum del temple, amb les 18 torres amuntegades en un massiu crescendo fins a superar els 172 metres, tindrà una presència massiva que als carrers pròxims pot arribar a ser aclaparadora.