Barcelona estarà de festa aquesta setmana, és la Mercè. Ho anuncia la il·lustració de la Malika Favre, la veig penjada per la ciutat i m’agrada. La protagonista del cartell mira als barcelonins als ulls, intensament, seriosa, sense somriure, però sense renyar-nos, com si ens traspassés una força màgica, que segur que necessitem. I als barcelonins ens ha entusiasmat. Sorprenentment. Ens ha agradat de forma gairebé unànime. Aquesta Mercè, que arriba amb el focus posat en els aforaments, les botellades, en com es controlaran i en si es xiularà o no a l’alcaldessa Ada Colau, té un cartell bonic. Bonic! Últimament ens costa fer servir aquesta paraula, sobretot quan parlem de la nostra ciutat. Darrerament, optem més pels adjectius contraris; Barcelona està lletja, bruta, desendreçada, ha perdut encant, està trista, ja no és tan atractiva...Estem estancats en aquest escenari. És el mantra que es repeteix sobretot a les xarxes socials, un discurs que apunta al Govern Municipal (especialment a Colau) però també a la ciutat en si mateixa. El relat en negatiu està quallant. Fa dies que em descobreixo buscant proves de la lletjor i la brutícia de la ciutat i n’he trobat algunes. Una rata enorme a Via Augusta (rates a l’upper!) acorralada per un veí armat amb una escombra, una estesa de vidres enmig d’un carril bici tocant a la Plaça de les Glòries -s’hi han estat tota la setmana- i bosses d’escombraries fora dels contenidors. L’oposició municipal ho ha denunciat i el mateix govern ha admès que falta neteja a Barcelona, ara cal que se solucioni. En canvi, em costa més trobar motius objectius de la lletjor o del desordre. L’ordre, per a la gent d’ordre, és mantenir-ho tot com sempre i és veritat que algunes coses han canviat, sobretot l’ús de l’espai públic. En això no hi ha alternativa, més enllà de si es fan servir colors o altres elements per explicitar-ho. La mobilitat no pot ser la de sempre.