Fa uns dies es va jubilar un impressor de la meva ciutat, i com que ara disposa d’estones lliures, va conjuminar un escrit de comiat en el qual demanava perdó «a la llengua i al país» (Catalunya, per descomptat) per no haver fet per ells tot el possible. Ja deuen haver deduït vostès que es tracta d’un ja eximpressor llacista. Només a un llacista se li ocorre acomiadar-se del món al jubilar-se i, sobretot, només a un llacista se li ocorre demanar disculpes al país, com si al país li importés gaire la feina d’un impressor, d’un botiguer o d’un lampista.
Llocs de treball Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
O treballar o servir el país
La gent normal, quan treballa, no es preocupa pel país, sinó per fer bé la feina i cobrar a final de mes. Un llacista, no
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme