Quan Carles Puigdemont va decidir allotjar-se a Waterloo, a la vora del fosc bosc que ocupa el sud de Brussel·les, no imaginava que el lloc pogués arribar a ser tan inhòspit. Eren altres temps, amb desenes d’autobusos de seguidors que feien els més de 1.300 quilòmetres que hi ha de Barcelona a la capital belga cada cap de setmana, i amb polítics de tot l’espectre independentista amuntegant-se davant de casa seva. Tots volien veure l’home que havia fugit per internacionalitzar la causa independentista. A les portes de l’hivern, que a Bèlgica sol ser inclement, la casa de Waterloo és ara una metàfora de la soledat política que pateix l’expresident. Envoltat dels seus fidels, Puigdemont rep cada vegada menys gent, menys trucades i, fins i tot, menys informació. Soledat a Brussel·les i a Catalunya, on TV-3 ja no li diu Molt Honorable, i algunes vegades ni tan sols president, fet que provoca la indignació dels seus seguidors més aguerrits.