L’ocàs del mite

Messi està trist a París. Juga en un gran equip. Però l’equip no juga per a ell. I fins i tot el canvien quan està en joc la victòria. I això fereix. Al Barça, Messi era Déu. Al camp, al vestidor i als despatxos. No sempre va ser així, i no cal dir que es va guanyar a pols l’estrellat. Això no treu que, quan va començar, amb Eto’o i Ronaldinho, no era ell qui manava al camp. L’equip, com a tal, era molt més sòlid. Després el Barça va passar progressivament a ser menys equip i a jugar tots per a Leo Messi, amo i senyor. El triplet del 2015 va ser més aviat un miratge, un cant del cigne. Recordin aquesta Lliga malaguanyada que es va emportar l’Atlètic, amb un Barça ranc i un Messi absent sobre la gespa. Messi mai serà al PSG el que va ser al Barça, i no només perquè ja no és un noi enlluernador. Qui ho té al néixer ja no ho deixa. Cert. Però ja minvant. El que va ser el millor jugador del món –gràcies també al fet d’estar acompanyat per un equip sense precedents– afronta la recta final de la seva carrera capcot i somiant amb el Mundial amb l’Argentina, com el colofó a la seva carrera. Seguir amb la cançó que és el millor és una lletania melancòlica que no cola. I fins i tot fa certa esgarrifança, després d’anys de ser apallissat en la Champions davant mig món i l’estupor de l’afició culer. Fins i tot Koeman va poder treure pit del 0 a 3 davant el Bayern perquè en l’anterior ocasió els en van clavar 8, amb tota l’artilleria al camp. La de Messi amb el Barça és la història de no saber acabar a temps. Messi va desaprofitar la seva maduresa i el Barça va arruïnar les seves arques. Messi ha sigut el millor i ha donat al Barça grans èxits, com mai abans, sens cap dubte. Tot i que també és cert que li van pagar cada minut folgadament i que, quan no li van poder pagar, amb les arques exhaustes, se’n va anar on hi havia diners i equip. Aquesta és la dolorosa veritat que ha sumit el barcelonisme en la debacle, la nostàlgia i el neguit, sense solta ni volta. El futur blaugrana, amb l’actual present, és tan poc encoratjador com l’equip que corre pel camp i que el Bayern va manejar com una joguina.

L’ocàs del mite

L’argentí mai serà al PSG el que va ser al Barça, i no només perquè ja no és un noi enlluernador. Qui ho té al néixer ja no ho deixa. Però ja minvant

El més llegit