¿En quin moment els bancs van deixar de ser bancs? No sabem gaire bé quan i com el servei privat d’atenció al públic d’aquest país, amb una sucursal a cada cantonada, es va volatilitzar com per art de màgia. De sobte, entre cada oficina ja no hi ha metres, sinó quilòmetres. De sobte, aquell esforçat oficinista que trobava sempre el temps per ocupar-se de totes les angoixes que provoquen els diners, ha quedat sepultat en un mar d’acomiadaments, prejubilacions i canvis incomprensibles. De sobte, qualsevol operació de caixa s’ha de fer sí o sí abans de les 11 del matí. De sobte, hem de solucionar les urgències més elementals amb ‘bots’ o assessors virtuals. De sobte, la persona que ens atén ja no ens parla de cap crèdit perquè l’han convertit en un insuportable venedor de mòbils o televisors, que t’ofereix pagar per descomptat a terminis, desinteressat per l’atenció i ansiós per complir una ‘bonificació’.