Durant anys, el procés es va imposar en la propaganda internacional. El govern del PP, entre el menyspreu i la ineptitud, no va saber contrarestar un moviment que mostrava el seu millor rostre al món. Eren els dies dels somriures, de les mobilitzacions massives, d’una il·lusió que recorria bona part del teixit cultural i associatiu català. El procés era molt més que els rostres d’uns polítics, es venia com el somni optimista d’un poble. La paràlisi de Rajoy, la brutalitat de l’1-O i unes penes de presó de difícil explicació van sumar complicitats.
Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Puigdemont, el desestabilitzador
A l’expresident se li ha posat cara de populista. I això no genera simpatia
Archivo - Arxivo - L’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont en una imatge d’arxiu /
Temes:
El més llegit
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Embús d’escombraries per un canvi en la recollida pneumàtica
- Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes
- Els refugis gastronòmics de la Barcelona més turística